fbpx

L’impacte mūtāre

Ho confesso. Sóc reincident. Si la cultura transforma, mūtāre atrapa. Tot va començar fa un any; aquell dia en què la Fundació Carulla ens convidava a trobar-nos a la fàbrica Damm en un esdeveniment el nom del qual ja seduïa i que s’identificava amb la imatge d’una misteriosa papallona.

Tot d’una, vam coincidir persones vinculades al món de la cultura des de diferents vessants, tan diverses i alhora amb tant en comú, que només coneixent-nos ja ens hi hauríem passat tot el matí. Però hi havia molt per fer, i vam seguir treballant, i vam escoltar-nos, i vam donar idees, i vam fer un cafè, i una cervesa, i un joc, i vam exposar algunes conclusions… I d’allà en va sortir un decàleg: com aconseguir un projecte cultural transformador.

L’últim workshop mūtāre se centra en l’impacte social i educatiu que poden tenir els projectes culturals transformadors

El passat 16 de juliol la Fundació Carulla va celebrar el tercer workshop mūtāre, el darrer d’una sèrie de tallers que la Fundació ha organitzat amb l’objectiu de desenvolupar i aprofundir en el decàleg mūtāre, cocreat en el marc de la primera jornada mūtāre (maig 2018).

Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, va voler començar la sessió posant de manifest la importància de la feina col·lectiva que s’ha dut a terme en aquestes 3 sessions de treball. “Aquest mūtāre l’estem construint entre totes i tots, i és molt potent.” I és que l’art i la cultura poden transformar les persones, i som les persones, un cop transformades, les que tenim la capacitat de transformar el món. Sí o sí, la cultura transforma.

En aquest darrer taller van intervenir-hi les codirectores d’A Bao A Qu, Núria Aidelman i Laia Colell, expertes en el camp dels projectes culturals i educatius, per tal d’inspirar les persones assistents de cara a la sessió de treball posterior.

Aidelman i Colell van parlar sobre el trinomi cultura-educació-societat: segons les expertes, “és difícil concebre la cultura sense pensar en el seu aspecte educatiu i, alhora, és difícil deslligar aquests factors de la pròpia societat.” Igualment, van posar de manifest que cal repensar el paper dels equipaments culturals en el món i la societat actuals i en relació als projectes escolars: “cal generar espais de confiança des dels quals es puguin posar en pràctica processos creatius, on els joves puguin descobrir sentint-se lliures de fer-ho.” I és que, segons Aidelman i Colell, l’aprenentatge mai sorgeix de l’obligació d’aprendre, sinó de l’interès i l’emoció.

Per a la sessió de treball, tothom es va repartir en grups per tal de reflexionar sobre les següents preguntes:

  1. Reptes socials. Poden els projectes culturals ser antenes per a detectar i donar resposta a les necessitats socials actuals i futures? Com ho podem fer realitat?
  2. Sentit crític. Com la cultura i les arts ens poden ajudar a fer-nos preguntes que ens portin a transformar-nos com a societat?
  3. Connexió. Com podem provocar el vincle amb les arts, la cultura i la creació en la infància i la joventut des dels projectes concrets?
  4. Adaptació. Com han de ser els equipaments i espais culturals per fer-se lloc en el món actual i provocar canvis en els models de participació?

En finalitzar la sessió, Esteve va agrair la presència i la col·laboració de totes les persones que han assistit a aquests 3 workshops; va emfasitzar la importància d’aquestes trobades en què la Fundació ha posat de relleu l’impacte de la cultura i ha donat veu al sector, alhora que s’ha generat un contingut molt valuós per a la confecció del llibre obert de la cultura i la transformació social.

Share This